Todas las entradas de Thymus Vulgaris

Un passeig per l’estació de Sants

Fachada_estación_de_Sants

El dia de la vigília de Sant Joan vaig anar a agafar el tren a Sants, i vaig aprofitar per fer unes quantes fotos a l’estació que tantes vegades havia trepitjat quan era estudiant (quina delícia, l’hora punta de les set del matí a l’estació de la meva ciutat, els vagons plens de gent dreta, la cara de mala llet dels que van més encaixonats del compte, el baf dens a les finestres, el còctel olorós nauseabund dels cossos suats i la barreja de no sé quantes colònies!), quan era estudiant, deia, i havia d’agafar cada dia els trens de rodalies per anar i venir a Barcelona.

Val a dir que des de llavors l’estació ha canviat, i fins a quin punt! Si no m’hi dugués la línia blava de tota la vida (“Propera parada, Sants Estació…”) no la sabria reconèixer pas. En aquella època meva, el vestíbul de Sants era força semblant a una nau industrial, lletjota i enorme, amb aquell deix gris i caspós dels edificis oficials de l’estat. A una banda hi havia l’accés al metro, per l’altra es baixava a les vies de tren; a la part del davant (la que mira cap a l’Avinguda Roma) hi havia la farmàcia i l’estanc, on també venien regals i best-sellers; a la part del darrere hi havia un d’aquests detestables McDonald’s i una oficina de cotxes de lloguer, i diria que poca cosa més.

Sigue leyendo Un passeig per l’estació de Sants

Mal començament d’estiu a Collserola

Mòbil 008

Ahir, l’incendi que va arrasar, segons dades de la premsa, unes 18 hectàrees forestals a Collserola era ben visible des d’Horta, amb una fumera negra immensa que el vent s’enduia cap a la zona del Vallès i unes flamarades que en alguns moments feien impressió de veure. L’incendi va estar actiu durant unes cinc o sis hores, i el trànsit d’helicòpters i hidroavions dels bombers va ser constant fins que finalment va quedar controlat cap a les set de la tarda.

Esperem que aquest incendi no sigui el primer d’una llarga sèrie, en aquest estiu que comença amb temperatures tan altes i la pluja completament absent. Esperem també que la gent prengui una mica de consciència i s’estigui de conductes de risc com fumar al bosc o per carreteres que travessen terrenys forestals.

Curiosament, en els comentaris al final de l’article de seguiment de l’incendi que va fer La Vanguardia, la discussió no se centrava en l’incendi en si, ni en saber si havia estat provocat o no. Els comentaris que van generar més debat parlaven de la massificació de visitants a Collserola i de l’excés de velocitat de les moltes bicicletes que hi transiten, i, d’una manera més o menys indirecta, vinculaven aquest alt trànsit de caminants i ciclistes amb el foc d’ahir.

Independentment de la causa d’aquest incendi, la qüestió de la massificació, sigui d’excursionistes i ciclistes al parc de Collserola o de turistes a la ciutat, és una qüestió complexa, que no se soluciona dient el nom del porc al ciclista fitipaldi de torn (o posant tots els ciclistes al mateix sac) ni escrivint a les parets de Ciutat Vella «Tourists go home», per molt que algun dia haguem tingut ganes de fer-ho, i per molt que sí, que una afluència descontrolada de turistes a la ciutat és molesta per als habitants, i una gran afluència de visitants en un parc o un bosc, sobretot si no són respectuosos, n’alterarà l’ecosistema i també pot incrementar el risc d’incendis.

A nivell del turisme cal regulació del sector i vigilància (vigilància perquè no es creïn més pisos turístics il·legals i es tanquin els que ja existeixen, i perquè no es construeixin més hotels il·legals, per exemple), i a nivell del parc de Collserola caldria, segurament, més vigilància, és a dir, més guardes forestals, i que aquests guardes no facin els ulls grossos amb les conductes incíviques, i també més campanyes d’educació i conscienciació, per recordar a la gent que està molt bé passar el dia al bosc, i menjar-hi i fer-hi sessions eròtiques, fins i tot, però sense deixar la merda per allà on es passa.

I per «merda» s’entén que també parlem de cors de poma, pells de taronja i altres restes orgàniques introduïdes pels visitants al parc, com l’emblemàtica merda de gos que tant ens honora amb la seva presència a molts barris de la ciutat. «No, si és que és biodegradable», em deia un fa poc amb un somriure, explicant-me que quan porta el gos al bosc no es molesta a recollir-ne els regalets, perquè, al capdavall, amb el temps es degraden sols.

Ja, senyor, però el bosc no té una capacitat il·limitada pel que fa a la transformació de la matèria orgànica, i si, posem, en un cap de setmana mig miler d’amos de gossos pensen com vostè i deixen escampades cinc-centes merdes canines pel parc, ja em dirà què en queda, del parc, a part del nom, i quantes passes podran fer els excursionistes que vinguin després abans de posar el peu en una tifa.

Però bé, tornant a l’incendi, esperem realment que sigui el primer i l’últim d’aquest estiu, i que no haguem de tornar a veure imatges tan depriments i espantoses com les de l’any 1994.